Homenaje póstumo a Ramón Huertas, ‘Holland’

Anteayer miércoles, día 26 de octubre, se celebró la ceremonia de despedida de Ramón Huertas, máximo defensor y promotor del patín a vela en todas sus vertientes, además de reconocido regatista. A título de homenaje póstumo, la presidenta de la Adipav, Ana Pujol, en calidad de amiga, quiso describir a los asistentes la esencia de Ramón. Del relato de Pujol se desprendió el gran afecto y respeto que la patrona del ‘Vol de Nit’ tenía por el patrón del ‘Holland’.

Los presentes al acto afirmaron que la palabras de Pujol resultaron “reconfortantes” y que las mismas habían ayudado  a que la ceremonia fuese inolvidable. Por este motivo pidieron que se pudieran publicar.

Ante la propuesta, Anna Pujol ha señalado que “si la esposa de Ramón Huertas, nuestra amiga Mary, no tiene inconveniente en ello, estaré encantada de compartir mis palabras”.

A continuación, se transcribe el discurso en catalán pronunciado por Anna Pujol en homenaje a Ramón Huertas, Holland.

Sóc de les poques persones, encara en actiu, que he viscut els inicis d’en Ramón en el món del patí de vela, per la qual cosa, i com a testimoni directe, li vull retre homenatge. En Ramón ha estat un referent i crec que és de justícia que tothom que navega en patí conegui la seva personalitat i la seva trajectòria esportiva i professional.

L’any 1977 en Ramon, de la mà d’un soci del Club Nàutic El Masnou, puja per primera vegada a un patí de vela. Ho fa només perquè “un amic molt pesat!!!”, com deia ell, el convidava navegar. En Ramon confessa que, per tal que l’amic el deixés en pau, va consentir a fer una passejada, però l’amic jugava amb avantatge: ja sabia que a partir d’aquell moment succeiria l’inevitable: allò que es diu “amor a primera vista”. En Ramon va admetre que navegar en aquell artefacte era quelcom magnífic.

SOCI DEL CLUB NÀUTIC EL MASNOU AMB ‘LA CALAIXERA’

A partir d’aquell moment es va fer soci del Club Nàutic El Masnou i va comprar un patí de mànega estreta de segona mà, un fet que el va portar a dir que havia estat objecte de l’enredada més gran que li havien fet a la seva vida. A aquell patí, el número 360, li deien “la calaixera” i era com un submarí.

Però, tot i això, en Ramon va començar a fer els seus primers passos en el món de la vela, i va agafar tal afició i nivell que l’any següent (1978), ja amb el seu primer pati Holland, el 1.395, va quedar Campió de Catalunya de 2ª categoria i va ser Millor Patró de l’Any, amb el conseqüent ascens de categoria.

MONITOR DE PATÍ I JUTGE DE REGATA

Posteriorment, es va treure el títol de monitor i va començar a donar cursets de patí arreu del litoral,….. La majoria dels cursets els donava desinteressadament, ja que dins de la nostra Classe es denotava una manca de transmissió de coneixements d’uns patrons als altres i en Ramon va considerer com un deure  transmetre tots els coneixements que ell anava adquirint, per tal de crear afició.

Més tard es va examinar de Jutge Regional, estudiant per lliure i, més endavant, va fer els cursos de Jutge i Jurat Nacional.

Tota aquesta trajectòria va ser molt ràpida i va adquirir uns coneixements molt per sobre de la majoria de regatistes, sobre tot en l’àmbit del reglament, la qual cosa li va ocasionar més d’un problema, ja que es va enfrontar a determinats Comités de Regates i Jurats, en situacions polèmiques i cal dir que en la majoria d’ocasions li van haver d’acabar  donant la raó quan li deixaven exposar amb calma els seus raonaments.

ESPERIT BEL.LIGERANT

El que diferenciava en Ramon de la resta de navegants de patí, pot ser era el seu esperit bel·ligerant en moltes ocasions. I és que en Ramón es considerava ‘posseïdor de la raó’. Reconeixia i mostrava la seva intolerància amb aquelles situacions poc rigoroses que s’acostumen a donar a les regates i expressava la seva disconformitat amb els jutges i jurats poc competents i que, de vegades, dictaven resolucions salomòniques. Tampoc tolerava aquells jutges que al mar no estaven a l’alçada de les circumstàncies, provocant que el regatista fos víctima del poc encert dels organitzadors. I, és clar, tot allò a en Ramon li va ocasionar més d’un conflicte.

La realitat és que el reglament és clar, precís i indiscutible però les interpretacions i les circumstàncies que es donen a les regates són controvertides i molt discutibles i, de vegades, amb testimonis poc precisos.

Això feia que la majoria de nosaltres penséssim el mateix que en Ramón, però érem més tolerants o no ens atrevíem a muntar un ‘pollastre’ com feia ell. Amb tot, val a dir que a les regates tots esperàvem a veure fins quan aguantaria en Ramon sense dir res i, fins i tot, ajudàvem a que es desencadenés la situació esperada punxant-lo perquè saltés.

Llavors tots hi sucàvem pa. En Ramón podia ser molt incisiu, podia arribar a ser càustic i ferir moltes sensibilitats, però la veritat és que tots estàvem fins al capdamunt de la dubtosa competència d’alguns Comitès i organitzacions i tots compartíem el mateix pensament.

Amb tot, reitero que alguna d’aquelles situacions li va ocasionar algun infortuni.

DEFENSOR DE LA VERITAT I LA JUSTÍCIA

I és que, no endebades, quan els Comitès dinaven la seva paella, alguna vegada els havíem sentít malparlar d’’el Huertas’. Probablement, se sentien ferits en el seu honor mariner de Jutge o de Jurat, perquè no trobaven arguments per defensar-se del que consideraven “agressions verbals” a la seva tasca.

En Ramón sempre havia estat molt crític amb tot, però mai per no res. Sempre va perseguir la veritat i la justícia i això ho sumava al gran poder de lideratge i de persuasió que tenia i que va propiciar que durant molts anys fos membre de la Junta de l’Adipav, Secretari Territorial de la Federació Catalana de Vela i, és clar, Capità de Flota d’ El Masnou.

NOMBROSOS TÍTOLS

Esportivament, després de passar de categoria l’any 1978, va assolir diferents títols, com el Campionat de Catalunya i millor patró l’any 1985, 2 Sot Campionats de Catalunya, 2 Campionats d’Espanya de Veterans, 2 primers llocs en la Copa d’Espanya de Veterans, 8 títols del Campionat de Catalunya per equips, i un llarg etcètera.

Com he dit al principi, la primera singladura d’en Ramon en patí de vela, va esdevenir allò que  ell mateix va qualificar “d’amor a primera vista”. A partir d’aquell moment,  el patí va convertir-se en una part important de la seva vida.

MÉS DE 1.000 PATINS DE VELA EN 23 ANYS

L’any 1987 ens sorprèn una vegada més, amb un gir de 180º en la seva carrera professional convertint-se en el successor de l’estimat Antoni Soler que gaudia de gran prestigi com a constructor fins llavors dels patins de vela.

Professionalment en Ramon es dedicava al ram tèxtil i s’adonà de la dificultat de produir patins júnior per part de l’Antoni Soler, ja que aquest estava molt abocat al patí sènior i no donava a l’abast. En Ramon va demanar a l’Antoni Soler que li deixés fer els patins júnior.

Quan va arribar el moment de pactar la compra dels motllos del patí junior, perquè en Ramon en fos el constructor, l’Antoni Soler li var dir que no. Li va dir que el que havia de fer en Ramon era deixar-se d’històries I fer els junior i els sènior, ja que ell tenia previst jubilar-se en un futur no llunyà i que havia vist en ell un rigor en el treball i un saber fer que pensava que cap altre seria capaç de ser el seu successor.

Així va ser com en Ramon va començar a fer patins de la mà de l’Antoni Soler. L’any 1987, en Ramon va comprar la nau de Palau de Plegamans i al llarg de 23 anys no va parar de subministrar patins a tot el nostre col·lectiu.

Al llarg d’aquests 23 anys, en Ramón va construir amb màxim rigor i serietat més de 1.000 patins sense caure en el parany d’afavorir a ningú.

Val a dir que aquest rigor d’estar sempre dintre del reglament, de les mides i dels pesos li va ocasionar algun disgust.

DIVULGADOR

A banda de la vessant esportiva i professional, molt lligada a aquesta última, hi ha la vessant divulgativa d’en Ramón. Ell ha estat l’ànima de la promoció i desenvolupament del pati arreu del món. Va aconseguir que la flota d’Andalusia arrelés I es convertis en la més important després de la Catalana i la cobertura geogtàfica de la seva feina como a divulgador va fer que el patí arribés a molts altres punts de la costa de l’Estat.

BONA PERSONA I AMANT DELS ANIMALS

I després de parlar de tant temperament, intolerància i bel·ligerància, vull destacar que la personalitat d’en Ramón evidenciava que era una molt bona persona. De fet, ho era tant que ni ell mateix no sabia quant ho arribava a ser.

I, entre d’altres trets, aquest naturalesa de bona persona la va palesar amb tota claredat amb el seu amor pels animals. En el seu cas és del tot applicable la frase d’Emmanuel Kant que diu: “Podemos juzgar el corazón de un hombre según trata a los animales”. Al cap a i a la fi aquesta és veritablement, l’autèntica realitat !!!

MARY, LA SEVA COMPANYA VITAL

I podria no acabar mai, però hi ha un últim punt que vull destacar de forma expressa. I és que en aquesta llarga singladura, es fa realitat allò que en moltes ocasions esdevé un tòpic, però que en aquest cas no ho és i que en Ramón ho sabia. És aquella dita que diu que “darrera un gran home, hi ha una gran dona”. I en el seu cas ha estat la Mary.

La Mary ha compartit en primera persona la vida professional d’en Ramón, ha estat la seva mà dreta en la tasca administrativa, comptable i, sobretot, en la vessant de relacions públiques de la seva empresa.

La Mery ha format part d’aquesta vida del Ramón, d’aquests èxits, vicissituds, moments dolços, contratemps, i sempre ha donat suport i ha aportat equilibri a la seva forta i temperamental personalitat, compensant en molts moments i de forma encertada la rauxa d’en Ramón; una rauxa, per cert, que molts temíem que en algun moment el traís.

És impossible resumir en uns minuts una vida tan plena de matisos. Queden mil anècdotes i situacions divertides i controvertides que fan que la personalitat d’en Ramón no hagi passat desapercebuda ni hagi deixat a ningú indiferent.

I acabo. Com sabeu, el nom del meu patí és “Vol de Nit”; un nom que és fruit d’una lectura d’Antoine de Saint Exupery a qui admiro profundament. Saint Exupery deia que “del que ha mort n’hem d’atresorar la memòria d’una manera més present que d’una persona  viva”…

Ramón, allà on siguis, ens seguràs acompanyant.

Anna Pujol